Les macrogranges són l’exponent màxim de la ramaderia industrial, un model que causa canvi climàtic, contaminació de l’aigua, maltractament animal i molt més.
No hi ha una definició oficial de macrogranja, però segons la normativa es consideren complexos ramaders industrials les explotacions que, entre altres coses:
No obstant això, a Greenpeace pensem que aquests nombres simplifiquen molt la realitat i, a més, no inclouen les explotacions de boví. D’altra banda, la normativa s’està revisant ara mateix amb una proposta per rebaixar moltíssim aquestes xifres i, també, incloure les explotacions de boví. Però, la qüestió no és només quants animals (que és molt important), sinó com es crien aquests animals.
El problema
Les macrogranges són el màxim exponent de la ramaderia industrial. Són instal·lacions molt mecanitzades amb una gran capacitat de producció en un espai reduït per al nombre d’animals que alberga. És una ramaderia sense terra, altament dependent d’inputs externs (aigua i pinso) i que genera moltes emissions i residus. En aquestes instal·lacions industrials, els animals no surten al camp i es passen la vida tancats i amuntegats. Són autèntiques fàbriques de carn, de llet i d’ous, però també de canvi climàtic, de contaminació i de sofriment
L’objectiu de les macrogranges és clar: obtenir la producció major de carn, llet i ous al cost més baix i en el menor temps possible. Per a això, fiquen una quantitat ingent d’animals en un espai petit, els alimenten, sobre tot, amb productes que venen de fora –en molts casos associats amb al desboscament i als transgènics– i usen tot tipus de tècniques per maximitzar beneficis. Mentrestant, les nefastes conseqüències de les macrogranges s’expandeixen:
- Contaminació de l’aigua per nitrats. El 22 % de les nostres aigües superficials i el 23 % de les subterrànies presenten contaminació per nitrats procedents principalment de l’agricultura i la ramaderia industrials. Com que generen una quantitat ingent d’excrements, les macrogranges converteixen els camps agrícoles dels voltants en autèntics abocadors d’aquests residus. Els excrements dels animals són un excel·lent adob per als cultius, però en grans quantitats es converteixen en un verí. Segons la Comissió Europea, a la UE, la ramaderia és la responsable del 81 % de les aportacions de nitrogen als aqüífers.
- Canvi climàtic. El sector agrícola va ser l’únic sector que va incrementar les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en 2020 (últimes dades datos disponibles del MITERD) i en gran manera a causa de les emissions provinents de la ramaderia, sent les emissions de metà –el segon gas amb efecte d’hivernacle amb més emissions a Espanya– una clara demostració de la contribució de la ramaderia a la crisi climàtica: el sector agrícola és el responsable del 63 % de les emissions totals de metà i la ramaderia del 98 % d’aquestes.
- Contaminació de l’aire. La ramaderia industrial és la responsable del 94 % de les emissions declarades d’amoníac en 2020 (últimes dades del PRTR), 69 % el porcí i 25 % l’avicultura. Curiosament i inexplicablement, el boví està exempt de declarar les seves emissions. Espanya incompleix el límit d’emissions imposat per la UE des que es va establir en 2010.
- Patiment animal. Els animals en les macrogranges es troben confinats i són alimentats de manera permanent dins d’instal·lacions sota condicions estrictament controlades pels éssers humans perquè engreixin com més ràpid millor o, per exemple, en el cas d’algunes explotacions, encara que puguin sortir a l’exterior, no tenen accés a pastures o a un espai suficient per a expressar les conductes pròpies de la seva espècie.
- Efectes en la nostra salut. A més de les conseqüències negatives que té menjar carn en excés, les macrogranges suposen altres perills per a la nostra salut a causa de les pràctiques que s’hi empren. L’ús abusiu d’antibiòtics en els animals contribueix significativament al desenvolupament de resistències a aquests medicaments en les persones, i Espanya és el país d’Europa que més els utilitza en la ramaderia. També, les elevades emissions d’amoníac d’aquestes instal·lacions (a més dels nitrats en l’aigua) suposen un greu perill per a la població.
- Pèrdua de biodiversitat. El 80 % de la superfície agrícola mundial ja es destina a produir aliments per a animals i no per a les persones (a Espanya la xifra és el 66 %). La producció de pinsos per a la ramaderia industrial provoca la desforestació dels boscos més preuats del planeta, com l’Amazònia. A més, la contaminació de l’aigua derivada d’aquest model està acabant amb ecosistemes únics, qüestió per la qual Espanya ha estat sancionada per la Comissió Europea en diverses ocasions.
La solució
No podem permetre que hi hagi un model com el de les macrogranges. La seva prohibició hauria de ser una prioritat per al Govern i la resta d’administracions amb competència en aquesta matèria. És urgent posar en marxa d’una moratòria que impedeixi la creació de qualsevol altre nou projecte de macrogranges o l’ampliació dels existents. També cal reduir el nombre d’animals en intensiu i promoure una transició justa per a les explotacions que es trobin operatives.
Signa i exigeix el tancament de les macrogranges
Las macrogranjas solo tienen aspectos negativos. Ni tan sols serveixen per a crear llocs de treball i fixar població a l’Espanya buidada, com alguns ens volen fer creure. L’automatització dels processos de producció fa que la ramaderia industrial generi menys llocs de treball que l’extensiva.
És vital, també, fomentar l’agroecologia i la ramaderia ecològica i adoptar la “dieta de salut planetària”, una pauta alimentària on predominen els aliments d’origen vegetal i que, de manera opcional i ocasional, es pot complementar amb una quantitat reduïda d’aliments d’origen animal.
Gairebé 500.000 persones han signat per demanar la prohibició de les macrogranges.
Què hi fa Greenpeace
En Greenpeace assenyalem les conseqüències que suposen les macrogranges que ja existeixen, com la de Caparroso, a Navarra. I denunciem les intencions de construir macrogranges molt més grans, com la de Noviercas, a Sòria. També hem assenyalat les macrogranges més contaminants d’Espanya, com la de CEFUSA (Grup Forts/El Pou) a Castilléjar, Granada.
Hem promogut la creació d’una Xarxa Ciutadana de Vigilància de la Contaminació de l’Aigua per Nitrats per a mesurar la contaminació per nitrats a tot el territori. I estem pressionant a l’administració perquè adopti mesures realment eficaces.
Què hi pots fer tu
Actua amb el teu consum!
Redueix el teu consum setmanal de carn a uns 300 gr i de llet a uns 1.750 gr, això contribuirà a afeblir el model de ramaderia industrial en favor d’un de més sostenible amb el planeta.
Uneix-te a Greenpeace! Signa la nostra petició per exigir el tancament de les macrogranges o forma parte de la nostra organització per exigir a governs i empreses que fomentin una ramaderia extensiva i ecològica, que tingui en compte el benestar animal i la nostra salut.