La defensa de l’espai democràtic i la capacitat de decidir de la ciutadania és fonamental per a la defensa del medi ambient.
El problema
La degradació del medi ambient té de rerefons un problema global: el mite del creixement il·limitat i un sistema sustentat en el consum insostenible. Això exhaureix els recursos del planeta al mateix temps que beneficia aquells que els exploten, en moltes ocasions grans corporacions. Al seu torn, sovint, els governs legislen a favor d’aquestes corporacions o fan els ulls grossos a les seves males pràctiques, de manera que afavoreixen l’explotació dels recursos naturals o persegueixen les persones que defensen la naturalesa.
Les grans empreses s’han acostumat a augmentar els beneficis sense tenir en compte el cost que les seves activitats suposen per a les persones i el medi ambient, i sense que les víctimes tinguin cap possibilitat d’accedir a la justícia quan se’n vulneren els drets humans o s’espolien els recursos naturals i mediambientals de què depenen. Això passa particularment a països del sud global, on sovint les empreses adopten comportaments inacceptables èticament i jurídicament, des d’imposar condicions laborals injustes fins a la destrucció d’espais naturals valuosos, passant per la persecució de l’activisme ambiental i dels pobles indígenes.
Una altra de les formes de la connivència entre empreses i governs es pot trobar en els acords de comerç i d’inversió. Amb aquests, el poder de les grans corporacions consolida la seva hegemonia mitjançant l’establiment de normes i de procediments per augmentar els beneficis i assegurar les inversions i bloquejant la democràcia i els compromisos aconseguits en acords multilaterals com l’Acord de París contra el Canvi Climàtic o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La nova onada d’acords comercials i d’inversió (TTIP, TISA, CETA, JEFTA, EU-Mercosur, etc.) suposen una transferència de poder des dels governs a les grans corporacions.
D’altra banda, ens trobem en moments de grans canvis estructurals que han dut a molts països amb tradició democràtica a moure’s cap a governs amb conductes autoritàries pel que fa a la població pròpia. Aquest tipus de governs soscaven les garanties ciutadanes bàsiques, ja que consideren que els drets constitueixen una trava a l’exercici dels seus poders. Així doncs, observem com la voluntat de la majoria es torna prescindible a l’hora de defensar els interessos nacionals davant les amenaces i els mals que suposadament amenacen la democràcia.
És exemple d’això la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa. El Partit Popular va impulsar aquesta llei l’any 2015 com a resposta a un ressorgiment de la dissidència i les protestes ciutadanes davant el creixent descontentament social pel seu model de gestió basat en les retallades, el deteriorament de les condicions laborals, les privatitzacions i la inacció davant les desigualtats socials.
A Greenpeace entenem que la garantia de drets i el treball per una democràcia sana i avançada passa per incorporar gran part de les reclamacions del moviment feminista. L’ecologisme que deixa fora les qüestions de gènere perd aspectes clau, igual com passa amb el feminisme que no té en compte les qüestions ambientals.
La solució
No serem capaços d’aconseguir victòries significatives per aturar el canvi climàtic i protegir la biodiversitat si no abordem la desigual relació de poder entre les empreses i la ciutadania. Cal construir un espai democràtic fort i que no estigui enfosquit per vincles entre grans empreses i governs.
Això passa per abandonar el paradigma econòmic actual basat en el creixement il·limitat, el predomini del mercat, la financiarització de l’economia, l’acumulació del capital i la agudització de les desigualtats socials per qüestió de classe, de gènere o de raça o ètnia.
La transparència i l’accés a la informació són els eixos clau per assegurar la participació i la rendició de comptes de governs i d’empreses. Únicament si tenim accés a la informació de les institucions podem promoure que la ciutadania es mobilitzi per un canvi. Per poder protegir el medi ambient i la pau és fonamental la col·laboració i la participació de la ciutadania.
A més, defensar la justícia social, l’ambiental i els drets humans no pot implicar conseqüències negatives sobre les persones i les organitzacions que hi lluiten. És fonamental la protecció de les persones davant possibles represàlies i la vulneració dels seus drets. A qualsevol lloc del planeta, els drets fonamentals i les llibertats públiques, com ara el dret a dissentir, a protestar, a denunciar injustícies o a expressar opinions diferents, són pilars sobre els quals s’assenta l’equilibri de la democràcia, i són requisits indispensables per a desencadenar canvis sistemàtics.
Què hi fa Greenpeace
Un dels objectius de fons de Greenpeace és modificar les dinàmiques de poder i millorar la qualitat democràtica.
Per aconseguir-ho, treballem per transformar el model actual de negociació d’acords comercials i d’inversió. En primer lloc, perquè es negociïn i es revisin de manera transparent i democràtica; en segon lloc, perquè tinguin en compte els límits del planeta i contribueixin al desenvolupament sostenible, la mitigació del canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
També, proposem reformar el règim actual de rendició de comptes de les grans corporacions, basat en normes voluntàries i de responsabilitat social corporativa, a través de l’aprovació d’un tractat vinculant sobre Empreses i Drets Humans en el marc de Nacions Unides i lleis nacionals de diligència deguda. A diverses parts d’arreu del món monitoritzem els casos d’agressions a activistes pel medi ambient i els drets humans.
Greenpeace treballa pel respecte total dels drets fonamentals i perquè la ciutadania i la societat civil organitzada pugui aportar a la societat millores en tots els àmbits.
Una altra de les nostres línies de treball és impulsar un espai democràtic amb garanties. A Espanya continuem treballant al costat d’altres organitzacions i moviments socials en la plataforma No Somos Delito, amb l’objectiu ferm de derogar la Llei Mordassai promoure d’altres reformes legislatives que garanteixin el dret a la protesta pacífica i a la llibertat d’expressió. A més, participem en Poletika per pressionar els partits polítics perquè impulsin mesures que elevin la qualitat democràtica del nostre país.
Així mateix, treballem per fomentar una consciència col·lectiva que promogui el compromís actiu amb el futur del planeta i de la vida que l’habita. Una societat civil apoderada és un pilar bàsic per a la construcció d’una democràcia on capiguem tots i totes.
Greenpeace forma part de la Coalición Proacceso per aconseguir millores legislatives en l’àmbit de la transparència i l’accés a la informació que facilitin la participació ciutadana i la rendició de comptes de governs i d’empreses. Un altre dels nostres compromisos és que Greenpeace sigui el més transparent possible, per això promovem les dades obertes (opendata) en les nostres metodologies de treball i en els nostres informes com a contribució a la ciutadania.
També animem qualsevol persona a denunciar les males pràctiques amb el medi ambient per part d’administracions o d’empreses. Per a això formem part de Fíltrala, una plataforma independent de denúncia ciutadana que preserva l’anonimat de qui denuncia, assegurant-ne la protecció davant possibles represàlies.