No hi ha dubte que els efectes del canvi climàtic es patiran en totes les esferes de la vida i, especialment, en l’economia espanyola, incloent-hi les generacions futures i la manera com entendran i viuran la vida.

Consulta aquí l'informe complet

Salut

Les ones de calor i de fred tenen conseqüències greus per a la salut pública, ja que poden agreujar les malalties cardiovasculars i respiratòries i, fins i tot, poden causar la mort.

El model energètic mateix, basat en combustibles fòssils i que alimenta el canvi climàtic, és també responsable de conseqüències greus per a la salut. Segons l’Agència Europea de Medi ambient, respirar aire contaminat provoca més de 30.000 morts prematures a Espanya cada any.

A més, la pujada de la temperatura mitjana afavorirà les condicions perquè apareguin nous tipus de mosquits, que portaran malalties contagioses.

D’altra banda, en extremar-se la temperatura, seran habituals ones de fred i calor més duradores del que estem acostumats, amb l’impacte que suposaran en la població més vulnerable. A Espanya, es produirà un increment del 292  % en les morts causades per ones de calor en comparació del període comprès entre els anys 1971 i 2010.


Amb l’augment de les concentracions de NO2 i de l’ozó, sobretot a l’estiu, es magnifiquen els problemes en l’aparell respiratori o s’exacerben els casos d’Alzheimer i de Parkinson, segons han constatat més de 15 anys d’investigació al nostre centre. El major o menor creixement de la contaminació depèn del grau d’insolació i d’estabilitat atmosfèrica, si no plou ni hi ha vent, fa que romangui més temps i s’acumula en l’aire, d’aquí la relació entre emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la qualitat de l’aire.

Cristina Linares Gil, Dpt. d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat a l’Institut de Salut Carlos III i membre del grup d’experts per al Sisè Informe de IPCC sobre canvi climàtic

Energia

L’escalfament del planeta també tindrà la seva repercussió en el sistema elèctric. La més directa és l’impacte sobre la generació hidroelèctrica per una escassetat més gran d’aigua disponible.

D’altra banda, amb l’augment de la temperatura mitjana i com que l’aigua és més calenta, totes les centrals tèrmiques (incloses les nuclears) tenen més dificultat per refrigerar-se i es veuen obligades a parar per seguretat amb més freqüència.

A més, l’augment del consum elèctric es dispararà entre un 5 % i un 6 % a l’any per l’ús cada vegada més estès dels aparells d’aire condicionat. Això comportarà generar més CO2 si no es produeix una transformació del model energètic.

Turisme
Esquí

Amb la pujada de les temperatures, la predisposició dels turistes a visitar la majoria de les províncies costaneres de la Mediterrània disminuiria tant en temporada alta com en la resta, amb una pujada d’1 ºC.

D’altra banda, l’augment del nivell del mar produirà inundacions permanents i danys a les infraestructures, cosa que podria suposar pèrdues importants per al sector turístic de sol i platja.

En el cas del turisme hivernal, també es produeix un impacte notable. En 2016, les estacions d’esquí espanyoles van rebre un 6,6 % de visitants menys en la temporada 2015/2016 en comparació a l’any anterior per la falta de neu. Moltes estacions podrien deixar de ser viables malgrat la producció de neu artificial, que al seu torn suposa un impacte important per al medi ambient.

A conseqüència de tot això, un estudi del Ministeri de Medi ambient assenyala que en 2080 les pernoctaciones a Espanya podrien reducir-se entre 0,6 i 7,7 milions comparat amb 2005.

Agricultura, ramaderia i pesca

Algunes de les nostres produccions agrícoles tradicionals ja es veuen afectades directament per l’augment de les temperatures. És el cas, per exemple, del vi, ja quemolts cellers han hagut de substituir algunes varietats de raïm per unes altres i, fins i tot, es veuen obligats a desplaçar les produccions a zones més altes.

D’altra banda, l’erosió i l’aridesa del sòl estan reduint dràsticament la productivitat agrícola.

El 70 % dels cultius principals a Espanya depèn de la pol·linització d’insectes com les abelles. Però, l’augment de les temperatures, l’ús de pesticides nocius o l’expansió de depredadors com la vespa asiàtica i l’abellerol, han comportat el descens de les seves poblacions.

Respecte a la ramaderia, els canvis climàtics en les estacions modificaran la vegetació que serveix d’aliment de la ramaderia extensiva. Un altre aspecte important del canvi climàtic és l’afecció directa sobre la salut animal, ja que en intensificar-se la freqüència dels fenòmens extrems podrien augmentar les morts i les malalties relacionades amb el clima.

La pesca també pateix els efectes del canvi climàtic. A mesura que augmenti la temperatura del mar, algunes espècies natives no podran sobreviure i algunes altres invasores s’expandiran. El potencial màxim de captures al mar podria disminuir, a nivell global, fins a un 12 % per 2050.

 

Alimentació

Abejas

Els aliments que ingerim poden estar contaminats pel diòxid de carboni de l’atmosfera. Aquests nivells creixents de diòxid de carboni estan provocant que els cultius de blat i d’arròs siguin menys nutritius que abans. Molts aliments augmenten el seu contingut de carbohidrats i disminueixen la presència d’alguns nutrients essencials, com el zinc o el ferro.

La disminució de la població d’abelles i les sequeres cròniques impliquen, d’altra banda, una menor producció agrícola. Molts aliments podrien encarir-se o, fins i tot, desaparèixer.

Els últims estudis, a més, centren l’atenció en la possible relació entre aquestes qüestions i el creixement d’afeccions com l’obesitato la diabetis en tothom.

Qualitat de l’aire

El canvi climàtic i la qualitat de l’aire són dos conceptes diferents però que estan interrelacionats entre si. La qualitat de l’aire en general, i la de les ciutats en particular, es degrada si la concentració de determinats contaminants atmosfèrics supera els valors límits establerts. Respirar aquest aire insà perjudica la salut dels ciutadans.

En els últims anys ha augmentat la preocupació per un contaminant molt singular, l’ozó troposfèric. És el causant de 17.000 morts prematures a la Unió Europea a l’any, de les quals, 1.800 són a Espanya. Dues terceres parts dels cultius i bona part dels nostres boscos i espais naturals suporten nivells d’ozó que danyen la vegetació.