No hi ha dubte que els efectes del canvi climàtic es patiran en totes les esferes de la vida i, especialment, en l’economia espanyola, incloent-hi tant les generacions actuals como les futures i la manera com entendran i viuran la vida.
Salut
Les ones de calor i de fred tenen conseqüències greus per a la salut pública, ja que poden agreujar les malalties cardiovasculars i respiratòries i, fins i tot, poden causar la mort.
Cada cop són més habituals i intenses les ones de fred i de calor, i són més duradores del que estem acostumats, amb un impacte en la població més vulnerable. A Espanya es produirà un increment del 292 % en les morts causades per ones de calor en comparació amb el període comprès entre els anys 1971 i 2010. Aquest any 2022, l’Institut de Salut Carlos III ha comptabilitzat un augment de les morts associades a les ones de calor i de fred de 5.800 persones (dades del MoMo: sistema de monitoratge de la mortalitat de l’Institut de Salut Carlos III).
El model energètic mateix, basat en combustibles fòssils i que alimenta el canvi climàtic, és també responsable de conseqüències greus per a la salut. Segons l’Agència Europea de Medi ambient, respirar aire contaminat provoca més de 30.000 morts prematures a Espanya cada any.
A més, la pujada de la temperatura mitjana afavorirà les condicions perquè apareguin nous tipus de mosquits, que portaran malalties contagioses.
Els fenòmens atmosfèrics extrems, com tempestes i inundacions, també provoquen accidents, ferits i, fins i tot, morts. El canvi climàtic està fent que aquests fenòmens siguin més freqüents i intensos, amb la qual cosa augmenta el perill per a les persones.
Amb l’augment de les concentracions de NO2 i de l’ozó, sobretot a l’estiu, es magnifiquen els problemes en l’aparell respiratori o s’exacerben els casos d’Alzheimer i de Parkinson, segons han constatat més de 15 anys d’investigació al nostre centre. El major o menor creixement de la contaminació depèn del grau d’insolació i d’estabilitat atmosfèrica, si no plou ni hi ha vent, fa que romangui més temps i s’acumula en l’aire, d’aquí la relació entre emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la qualitat de l’aire.
Cristina Linares Gil, Dpt. d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat a l’Institut de Salut Carlos III i membre del grup d’experts per al Sisè Informe de IPCC sobre canvi climàtic
Energia
L’escalfament del planeta també tindrà la seva repercussió en el sistema elèctric. La més directa és l’impacte sobre la generació hidroelèctrica per una escassetat més gran d’aigua disponible.
D’altra banda, amb l’augment de la temperatura mitjana i com que l’aigua és més calenta, totes les centrals tèrmiques (incloses les nuclears) tenen més dificultat per refrigerar-se i es veuen obligades a parar per seguretat amb més freqüència (com va passar a França el 2022).
A més, si no es prenen mesures, l’augment del consum elèctric es podria disparar entre un 5 % i un 6 % a l’any per l’ús cada vegada més estès dels aparells d’aire condicionat. Això comportaria generar encara més CO2 si no es produeix una transformació del model energètic.
Turisme
Amb la pujada de les temperatures, la predisposició dels turistes a visitar la majoria de les províncies costaneres de la Mediterrània disminuiria tant en temporada alta com en la resta, amb una pujada d’1 ºC.
D’altra banda, l’augment del nivell del mar produirà inundacions permanents i danys a les infraestructures, cosa que podria suposar pèrdues importants per al sector turístic de sol i platja.
En el cas del turisme hivernal, també es produeix un impacte notable. En 2016, les estacions d’esquí espanyoles van rebre un 6,6 % de visitants menys en la temporada 2015/2016 en comparació a l’any anterior per la falta de neu. Moltes estacions podrien deixar de ser viables malgrat la producció de neu artificial, que al seu torn suposa un impacte important per al medi ambient.
A conseqüència de tot això, un estudi del Ministeri de Medi ambient assenyala que en 2080 les pernoctaciones a Espanya podrien reducir-se entre 0,6 i 7,7 milions comparat amb 2005.
Agricultura, ramaderia i pesca
Algunes de les nostres produccions agrícoles tradicionals, com la vinya, el cereal, l’olivera i les deveses, ja es veuen afectades directament per l’augment de les temperatures. És el cas, per exemple, del vi, ja quemolts cellers han hagut de substituir algunes varietats de raïm per unes altres i, fins i tot, es veuen obligats a desplaçar les produccions a zones més altes.
D’altra banda, l’erosió i l’aridesa del sòl estan reduint dràsticament la productivitat agrícola.
El 70 % dels cultius principals a Espanya depèn de la pol·linització d’insectes com les abelles. Però, l’augment de les temperatures, l’ús de pesticides nocius o l’expansió de depredadors com la vespa asiàtica i l’abellerol, han comportat el descens de les seves poblacions.
Respecte a la ramaderia, els canvis climàtics en les estacions modificaran la vegetació que serveix d’aliment de la ramaderia extensiva. Un altre aspecte important del canvi climàtic és l’afecció directa sobre la salut animal, ja que en intensificar-se la freqüència dels fenòmens extrems estan augmentant les morts i les malalties relacionades amb el clima.
La pesca també pateix els efectes del canvi climàtic. A mesura que augmenti la temperatura del mar, algunes espècies natives no podran sobreviure i algunes altres invasores s’expandiran. El potencial màxim de captures al mar podria disminuir, a nivell global, fins a un 12 % per 2050.
Alimentació
La disminució de la població d’abelles i les sequeres cròniques impliquen, d’altra banda, una menor producció agrícola. Molts aliments podrien encarir-se o, fins i tot, desaparèixer.
Els últims estudis, a més, centren l’atenció en la possible relació entre aquestes qüestions i el creixement d’afeccions com l’obesitat o la diabetis en tothom.
Qualitat de l’aire
El canvi climàtic i la qualitat de l’aire són dos conceptes diferents però que estan interrelacionats entre si. La qualitat de l’aire en general, i la de les ciutats en particular, es degrada si la concentració de determinats contaminants atmosfèrics supera els valors límits establerts. Respirar aquest aire insà perjudica la salut dels ciutadans.
En els últims anys ha augmentat la preocupació per un contaminant molt singular, l’ozó troposfèric. És el causant de 17.000 morts prematures a la Unió Europea a l’any, de les quals, 1.800 són a Espanya. A més, dues terceres parts dels cultius i bona part dels nostres boscos i espais naturals suporten nivells d’ozó que danyen la vegetació.