Espanya és el país d’Europa que més subvenciona les centrals amb energies brutes per a mantenir-les encara que no generin electricitat. En els últims 20 anys, han rebut gairebé 18.000 milions que hem pagat en la factura de la llum. Saber quines centrals i quines elèctriques reben aquestes ajudes és confidencial.

En aquesta Espanya del balafiament amb aeroports fantasma, autopistes sense cotxes i estacions buides d’AVE, volem contar una història més. Una rondalla d’aquells temps de bonança i de previsions engreixades que encara ens passen factura. Aquesta vegada, en el rebut de la llum.

Paguem, en l’última dècada, uns 800 milions de sobrecost cada any en la nostra factura per a donar ajudes a centrals elèctriques que no s’usen. Són els denominats pagaments per capacitat, unes subvencions concedides, d’una banda, perquè aquestes centrals estiguin disponibles (generin o no electricitat), i de l’altra, com a incentiu per a les inversions fetes durant aquests temps d’excessos.

Va ser a la fi dels anys 90, amb la liberalització del sistema elèctric, quan la promesa d’un miracle econòmic espanyol engreixava totes les bombolles i les previsions, entre aquestes l’energètica. Les expectatives de creixement de la demanda, alimentades per les elèctriques, eren tan elevades com irreals. Aquestes companyies elèctriques van començar a instal·lar centrals de forma massiva sense cap planificació oficial que els hi obligués, sobretot de gas. En 2005 es va arribar a construir, fins i tot, una al mes.

Què va passar? El mateix que en el conte de la lletera. No es van complir les previsions i la bombolla elèctrica va explotar. La crisi econòmica va precipitar el descens de la demanda, les previsions de creixement de la qual ja estaven inflades. Tot això, junt al sorgiment de les energies renovables, va deixar al darrere un seguit de centrals amb poc ús o, directament, gairebé inútils. Però que calia pagar.
Les centrals, ni de bon tros, aconseguirien els nivells de producció estimats, per tant el Govern va començar a pagar en 2007 unes ajudes per rescabalar les inversions fetes (els anomenats ‘pagaments per noves instal·lacions’). A aquestes ajudes, es va afegir un altre pagament ‘per disponibilitat’ que ens garantís el subministrament, és a dir, es va començar a compensar les plantes de carbó, de gas, de fuel i nuclears (a més de les hidroelèctriques) perquè estiguessin disponibles. A més, continuava mantenint-se el carbó a cop de subvencions, com aquelles que incentivaven la compra de carbó nacional (‘Restriccions per Garantia de Subministrament o RGS’) o ajudes a les centrals perquè contaminessin menys del que marca la llei (‘pagament per inversió mediambiental’).

Descargar

El resultat és que Espanya és el país que més tipus de pagaments per capacitat té d’Europa, el que més subvenciona les centrals amb energies brutes i el primer que va començar a concedir-les. Entre 1998 i 2007, el Govern ja repartia entre totes les instal·lacions un import mensual (‘garantia de potència’) que, en aquest període, va costar prop de 10.000 milions d’euros a la ciutadania. En total, portem ja un acumulat de gairebé 18.000 milions en els últims vint anys.
Tota aquesta partida milionària, la sufraguen els consumidors amb el rebut de la llum i cada any suposa uns 800 milions afegits a la factura (si calculem la mitjana dels últims deu anys). Els pagaments per capacitat són un dels costos regulats de la factura, aquest abisme críptic entre el que consumeixes i el que pagues.

Descargar

Un “per si de cas” extra en un context de sobrecapacitat

Aquestes ajudes permanents a les centrals perquè estiguin disponibles són atorgades independentment de si generen o no electricitat. Això es tradueix que, en la pràctica, hi ha centrals que estan totalment parades i aboquen zero quilowatts a la xarxa.
Segons dades de la Red Eléctrica Española (REE), les centrals de cicles combinats van funcionar l’any passat el 16,7 % de la capacitat total, i les centrals de carbó ho van fer el 56,9 % de les hores possibles. L’Espanya de les infraestructures fantasma també té autopistes energètiques per on no passa ningú.

Unes estimacions de demanda de ciència-ficció i els permisos descontrolats van ser el còctel perfecte que va generar el sobrecost, el deute i la sobrecapacitat. L’arribada de les renovables no vingué acompanyada d’una substitució de les energies brutes, sinó que s’hi sumaren. Amb tot això, a Espanya hi ha un 30 % més de capacitat de generació elèctrica de la necessària per garantir la cobertura dels pics de demanda. La potència instal·lada és de més de 104.000 megavats (MW), i només certs dies determinats d’hivern o d’estiu la demanda supera els 40.000 MW.

Factura més cara i més emissions

Com sempre, el consumidor paga els plats trencats i l’inversor, a diferència del tracte donat a les energies renovables, recupera els diners. No ens ha d’estranyar, per tant, que tinguem una de les factures més elevades d’Europa. A l’agost de 2018, el preu de la factura de la llum va ser, fins i tot, un dels més alts de la història.
A partir del 2008, Espanya va passar de tenir un cost mitjà d’electricitat per a consumidors petits superior a la mitjana europea.
Descargar

Però el rànquing que liderem no acaba aquí. Aquesta forma d’atorgar els pagaments per capacitat ha permès el manteniment d’un sistema elèctric vell i contaminant. En 2017, les emissions de CO2 van augmentar a Espanya un 7,4 % respecte a 2016 i, si ho comparem amb la resta de països europeus, és el que més ha augmentat les emissions des de 1990. A més, l’any passat vam liderar el rànquing mundial en l’augment de consum de carbó respecte a l’anterior. Hem canviat allò de “qui contamina, paga”, per “qui contamina, cobra”.

Rànquing mundial de l’augment del consum de carbó

Variació en % 2017/16

Descargar

Sota la lupa d’Europa

La Comissió Europea (CE), en una investigació realitzada en 2015, ja va qüestionar aquest tipus de subvencions al sector elèctric implantades a molts països comunitaris. Va fer un èmfasi especial en la situació espanyola, per ser un dels estats membre amb el nombre més alt de pagaments per capacitat i els més quantiosos.
En 2017, la CE fins i tot va obrir un expedient a Espanya per un dels pagaments per capacitat, el d’‘inversió mediambiental’. El Govern ha atorgat des de 2007 uns 440 milions d’euros a les centrals de carbó perquè redueixin l’impacte mediambiental i puguin complir la llei d’emissions contaminants.

La CE adverteix que podrien ser il·legals, ja que aquestes ajudes no estan enfocades a garantir el subministrament sinó al compliment dels límits d’emissió i, a més, falsegen la competència al mercat de l’electricitat perquè beneficien una tecnologia per sobre d’unes altres. A dia d’avui es desconeix si les elèctriques que van rebre aquestes ajudes les van a retornar.
Centrals que han rebut el pagament per inversió mediambiental

Descargar
Icona Empresa Total
Endesa Endesa Generación S.A. 198.185.421,00 €
Fenosa Gas Natural Fenosa Generación, S.L.U. 77.953.360,00 €
EDP EDP España, S.A.U. 67.611.279,00 €
Viesgo Viesgo Generación, S.L. 52.956.075,00 €
Iberdrola Iberdrola Generación, S.A. 44.810.798,00 €
  Total 441.516.933,00 €
Descargar

Gràcies a aquest expedient europeu hem pogut saber quines centrals de carbó i quines empreses elèctriques han rebut aquests incentius mediambientals (un dels tipus de pagaments per capacitat d’Espanya). En la resta de pagaments, el Govern no fa pública aquesta dada, ni identifica quines instal·lacions perceben les ajudes ni quines en són les quantitats. Són confidencials.
Greenpeace va obrir una investigació al març d’aquest any i, després de sol·licitar informació a entitats com la Comissió Europea, Red Eléctrica Espanyola (REE), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) o els Ministeris d’Indústria i de Transició Ecològica, encara esperem respostes clares i completes.

No hem inclòs en aquesta investigació un altre tipus de pagament per capacitat, el d’‘interrumpibilitat’, ja que no va destinat a les centrals elèctriques, tot i que també ve inclòs en la factura de la llum. Els beneficiaris d’aquests pagaments són les grans indústries consumidores d’electricitat, que cobren 500 milions a l’any a canvi de poder demanar-los que cessin la producció en els moments en què es pogués produir un dèficit de subministrament, cosa que ha passat en ben poques ocasions.
Sorprenentment, la informació del nombre d’hores i d’empreses a qui la Red Eléctrica Española demana la interrupció de l’activitat també és confidencial.

I ara què? El moment d’actuar

Al novembre de 2016, la Comissió Europea va presentar diverses mesures amb les quals legislar l’adaptació a la transició energètica i el compliment dels objectius climàtics. De tots aquests paquets negociats entre el Parlament, la Comissió i el Consell Europeu, falta per tancar, d’aquí a final d’any, el conegut com “Disseny del mercat elèctric” que regularà aquests pagaments per capacitat a partir de 2021. De manera que ens trobem en un moment important per posar seny a aquest despropòsit.
El Parlament Europeu ja va votar, el febrer passat, que es limitessin aquestes controvertides subvencions a les tèrmiques de carbó, gas, fuel i nuclears. També es va mostrar a favor de prioritzar les renovables produïdes a petita escala i facilitar que les persones generin i comparteixin l’electricitat a les comunitats on viuen, d’acord al que s’estableix en la nova directiva d’energies renovables. De les propostes de la Comissió Europea, es va donar suport a la necessitat d’exigir una avaluació sobre l’oferta i la demanda elèctrica a tota la UE.
Una porta a l’esperança, perquè les subvencions a les energies brutes desapareguin o, almenys, que els pagaments per capacitat es regulin de manera més estricta i transparent. Hem d’avançar cap a un futur en el qual s’inverteixi en noves fonts d’energia renovables, en eficiència energètica, en emmagatzematge i acumulació o en la gestió de la demanda.

Notes:

Greenpeace comença una investigació sobre els ‘pagaments per capacitat’ a Espanya al març de 2018. Realitzem sol·licituds d’informació als portals de transparència de la Comissió Europea, la REE, la CNMC, el Ministeri de Transició Ecològica i el Ministeri d’Indústria. L’objectiu: conèixer el total dels pagaments assignats i quines empreses elèctriques i centrals en són les beneficiàries. A hores d’ara, no s’han respost cap d’aquestes preguntes.
En diferents comunicacions, se’ns ha indicat que són dades confidencials. Les xifres que Greenpeace ha anat recopilant s’han obtingut de REE i OMIE, analitzant molts PDF amb dades il·legibles en un format que en dificulta l’anàlisi. Malgrat que són uns diners que paguem a través de cada factura, hi ha manca de transparència i trava en l’accés a les dades. Lamentablement encara no hem aconseguit accedir a les quantitats anuals segregades per tipus d’instal·lació i d’empresa.

Més informació

Informe pagos por capacidad
Al descobert: 58 bilions d’euros en subsidis amagats per a carbó, gas i nuclear (en anglès)