foren conseqüència de la crema del carbó
“Cal continuar lluitant, si no volem morir o si no volem que ens matin. I per tal de deixar un futur per als nostres fills que sigui una alternativa al carbó i a les tèrmiques.”
Mentre les grans elèctriques, amb el suport dels governs, obtenen beneficis de milers de milions d’euros, el medi ambient i les persones pateixen les conseqüències d’un sistema energètic contaminant, ineficient i costós. Un sistema que destrueix llars i hàbitats amb mineries agressives i crema de carbó, i causa cicatrius permanents en les comunitats i el medi ambient.
El carbó deixa un rastre fosc al darrere. Cremar-ne genera emissions de CO2 (convertint-se en el causant principal del canvi climàtic); i la mineria subterrània, gas metà (un gas d’efecte hivernacle potent). La contaminació es filtra a l’aigua, a la terra, a través d’esquerdes i clivelles, de manera que augmenta el risc d’asma, de malalties cardíaques i de càncer, i causa la mort prematura de milers de persones cada any. Per això, si no se n’emprèn l’abandó definitiu, el seu cost serà cada vegada més alt, i no només en termes econòmics.
Greenpeace ha fet una recopilació d’aquests impactes. A més, junt amb un equip de periodistes i documentalistes, ha recorregut diversos punts de la geografia carbonera espanyola per documentar-ne les conseqüències de la crema i l’extracció. Com a resultat d’aquest viatge, ha recollit una sèrie de testimoniatges punyents, recopilats en el documental ‘El costat fosc del carbó’ i en aquest document, per posar el focus en qui ha patit i pateix cada dia les conseqüències de conviure amb un combustible fòssil que enverina el planeta i els seus habitants.
Metges, exminers, activistes i associacions veïnals de zones amb centrals tèrmiques de carbó i zones d’extracció relaten tot el que amaga el carbó: destrucció de l’entorn, contaminació, problemes socials, malalties… Aquestes veus, gairebé sempre ignorades i silenciades, són les protagonistes d’una lluita plena de dificultats però també d’esperança. Els testimoniatges d’Astúries, Lleó, Almeria i Terol serveixen d’exemple d’un problema que no només passa aquí, sinó que es repeteix allà on hi ha carbó.
Ara és un moment decisiu, tant a nivell nacional com internacional, per a deixar enrere el carbó i les seves conseqüències. Un gran nombre de països ja hi prenen mesures i han començat un camí on hi ha futur per al carbó. Els propers mesos i anys seran fonamentals per a l’abandó necessari del carbó en una transició sostenible i justa per a les persones afectades.
Les falses solucions publicitades per la indústria, com el carbó “net” o la captura i l’emmagatzematge de carbó, n’han demostrat la ineficàcia. I tanmateix, l’aparició d’energia solar i eòlica realment neta i barata és una realitat, com ho és el declivi o l’abandó del carbó en alguns països com el Regne Unit o Canadà o inspiradors d’exemples com Loos-en-Gohelle (França) i d’altres iniciatives de transformació arreu del món (entre aquests a Espanya). La pregunta és: hi serem prou ràpids?