S’ha venut el gas “natural” com a barat, net i disponible, però en realitat és un combustible fòssil que causa guerres, pobresa energètica i crisi climàtica, igual que el petroli i el carbó.
El problema
El malament anomenat gas natural és fonamentalment metà. El metà és un potent gas amb efecte d’hivernacle amb un potencial d’escalfament global als 20 anys 84 vegades superior al del CO2. En el seu procés d’extracció i transport hi ha filtracions i escapaments de metà. L’impacte global que té sobre el clima és la suma de les emissions lligades al consum energètic de la cadena de valor, més la suma de tots els escapaments, més les emissions lligades a la combustió final. En definitiva, darrere la seva flama blava hi ha un negoci molt més brut del que sembla.
A Espanya depenem bastant del gas, ja que suposa al voltant del 25 % de l’energia total que s’hi consumeix. És a dir, de totes les activitats que necessiten energia (il·luminació, transport, calefacció, indústries, etc.), una quarta part empra gas. La nostra dependència actual no és casual, sinó fruit d’interessos econòmics que, entrellaçats amb polítiques energètiques afins, han “gasificat” la nostra societat. Actualment hi ha gairebé 8 milions de llars que depenen del gas per a cuinar i escalfar-se. A més, el 80 % del gas s’usa en la indústria o per a generar electricitat.
La relació del gas i la resta dels combustibles fòssils amb la guerra d’Ucraïna és innegable. Sense ser un conflicte pel control directe d’aquestes fonts d’energia bruta, la veritat és que la seva compra i venda finança la guerra. Rússia és la font més destacada d’importacions de combustibles fòssils de la Unió Europea. Europa gasta fins a 285 milions d’euros al dia només en petroli rus. Espanya depèn de gairebé el 10 % d’importacions de gas i un 4 % de petroli de Rússia.
Amb el context actual de conflicte a Ucraïna i d’alts preus de l’energia ens hem adonat, com a societat, de la dependència que tenim del gas. Tanmateix, quan des de la UE o el Govern es formulen plans per a deixar de dependre de l’energia fòssil russa (REPowerEU o el pla d’estalvi europeu) en comptes de fer un gir immediat en la seva política energètica cap a un sistema 100 % renovable, proposen mesures d’estalvi temporals i gairebé cosmètiques o pretenen cercar més gas en altres democràcies dubtoses com Nigèria, Qatar o Azerbaidjan. Per tot això, si no pressionem des de la societat civil, no s’espera que el consum de gas disminueixi sinó que augmenti, sobretot si continua endavant la pressió dels lobbies gasistes venent-nos solucions falses (com l’hidrogen verd barrejat amb gas o blending) on sempre hi ha el gas darrere.
La solució
La realitat és que el gas fòssil serà més car que les energies renovables en el futur; de fet, ja ho és per a la generació d’electricitat. Invertir ara en noves infraestructures de gas fòssil dificultarà el canvi cap a les alternatives cada vegada més rendibles de les solucions energètiques netes i, per tant, augmentarà els costos futurs del sistema energètic.
Per a evitar que continuem atrapats en la dependència dels combustibles fòssils, cal que seguim el camí de la transició energètica neta i invertim directament en energies renovables. Aquestes són les nostres demandes:
Mesures a curt termini
- Aturar les inversions noves en gas fòssil. Cal parar les grans infraestructures com la reobertura de la planta d’El Musel a Astúries o el gasoducte Midcat que unirà Catalunya amb França. Però també l’extensió de xarxes de distribució de gas en nous municipis o la construcció d’estacions de càrrega de vehicles o vaixells a gas.
- Acabar amb totes les subvencions al gas. La decisió d’EU de considerar el gas i la nuclear com energies verdes per a afavorir les inversions privades en infraestructura no és més que la punta de l’iceberg d’una espessa xarxa de facilitats, ajudes públiques i subvencions a indústries i llars per a construir o renovar plantes de cogeneració industrial, renovar calderes domèstiques o comprar i usar vehicles a gas.
- Deixar d’emprar combustibles fòssils russos (per començar). Per abandonar el gas rus (i de qualsevol altre lloc), a Greenpeace proposem mesures d’estalvi energètic més ambicioses i accelerar de debò la transició energètica cap a un sistema energètic racional, eficient i basat en les energies renovables.
- Prohibir la publicitat i els patrocinis de combustibles fòssils a la UE. L’oligopoli energètic gasista ha generat una imatge de sostenibilitat i d’alternativa baixa en carboni al voltant del gas, no en va es diu “Natural”, per la qual cosa gaudeix d’una més gran acceptació social que altres combustibles. Necessitem prohibir-ne la publicitat i els patrocinis enganyosos. Hem llançat una iniciativa ciutadana europea per a demanar al parlament europeu que la prohibeixi.
Signa i exigeix la fi dels combustibles fòssils que financien guerres
Mesures a mitjà i llarg termini
- Deixar de cremar gas per a produir energia elèctrica en 2030. En 2021, gairebé el 24,4 % del gas es va cremar per a produir energia elèctrica a les 67 centrals de cicle combinat que hi ha operatives al nostre país. Cal un full de ruta per al desmantellament progressiu d’aquestes centrals en funció de l’edat i la viabilitat en el sistema elèctric. Els tancaments han d’anar en paral·lel amb el desplegament d’un sistema 100 % renovable, eficient, intel·ligent i participat per la gent i programes de transició justa per als seus treballadors i treballadores. A Greenpeace vam demostrar que un sistema elèctric 100 % renovable és possible en l’estudi Energia 3.0.
- Deixar de cremar gas a les nostres llars i edificis en 2035. Al voltant del 13,6 % del gas s’usa per a cuinar i per al calor residencial i comercial en una vasta xarxa de 7.967.000 connexions en uns 1.800 municipis. Ens cal un pla per a descarbonitzar completament les nostres llars. Un pla que inclogui mesures de calefacció renovable, aïllament i autoconsum perquè la forma d’energia més neta i barata és la que no usem o la que es produeix a les teulades. El full de ruta ha de prioritzar als consumidors vulnerables o sense habitatge propi. A Greenpeace en l’estudi Energia 3.0 vam demostrar que es pot escalfar i climatitzar tots els edificis amb sistemes 100 % renovables.
- Deixar de cremar gas per a processos industrials en 2040. El gas es va introduir a Espanya com a combustible industrial, no en va el 61 % del calor i l’electricitat es va cremar en instal·lacions industrials en 2021. A Espanya hi ha més de 2.400 grans usuaris industrials amb més de 600 plantes de cogeneració que produeixen calor i energia elèctrica. La descarbonització de processos industrials és complexa i diversa però cal escometre-la amb una combinació d’eficiència, electrificació i selecció de processos segons cada sector industrial. En Greenpeace, en l’estudi Energia 3.0 també vam demostrar que pot existir una indústria 100 % renovable.
Què hi fa Greenpeace
En Greenpeace fa 50 anys que alertem sobre les conseqüències del canvi climàtic, en denunciem els responsables i, sobretot, hi aportem solucions. Per a evitar els pitjors impactes d’aquesta crisi cal que comptem amb un sistema energètic 100 % renovable, eficient, intel·ligent i en mans de la gent, cosa que ja hem demostrat que és possible aconseguir.
Per aquest motiu, pressionem governs i empreses per evitar que el negoci dels combustibles fòssils, també el gas, acabi per destruir el planeta. Ja n’hi ha prou de mentides, ja n’hi ha prou de greenwashing, posem fi al poder fòssil.
Què hi pots fer tu
Signa la petició! No podem permetre que els responsables de la crisi climàtica blanquegin la seva tòxica activitat amb patrocinis i anuncis. Signa i demana que es prohibeixi la publicitat de combustibles fòssils. Per la pau, pel clima i per a protegir tota la vida en la Terra.
Actua amb el teu consum! Produir, consumir, emmagatzemar i, fins i tot, vendre la teva pròpia energia renovable és possible. Descobreix les alternatives d’energia ciutadana contra el canvi climàtic.
Suma’t a Greenpeace! Forma part de la nostra organització per exigir el fre urgent als combustibles fòssils, entre els quals hi ha el gas.